Quina mida té el parc públic d'habitatge d'Espanya? El rastre de les xifres oficials i de les mitjanes de la UE amb què es comparen (2019–2026)

Els textos oficials xifren el parc d'habitatge públic o social d'Espanya en 290.000 o 318.000 habitatges, i en l'1 %, l'1,1 %, l'1,5 %, l'1,6 %, l'1,7 %, menys del 2 %, el 2,5 %, el 2,5–3,4 %, el 3,3 % o el 3,5 %. El comparen amb una mitjana de la UE del 6–7 %, d'aproximadament el 7 %, del 8 % o del 9 %. Vam reunir 32 xifres d'Espanya i 14 mitjanes de la UE procedents de 25 documents: la legislació espanyola, els plans estatals d'habitatge, els butlletins estadístics del Ministeri, l'entitat estatal d'habitatge CASA 47, l'INE, Eurostat, l'OCDE, Housing Europe, el Banc d'Espanya, la Comissió i el Consell. Vam confrontar literalment les 46 cites amb les fonts descarregades i vam seguir el rastre de cada xifra fins on ho permeten els documents.

Els recomptes provenen de dues enquestes del Ministeri. Tots els recomptes del parc públic d'Espanya provenen de l'Observatorio de Vivienda y Suelo del Ministeri, que va fer una enquesta sobre els habitatges que posseeixen i lloguen les comunitats autònomes i els ajuntaments:

• 290.000: l'enquesta del 2019. La Llei d'habitatge del 2023, l'OCDE i el Banc d'Espanya reutilitzen aquesta xifra.
• 318.000: l'enquesta del 2023, en un butlletí datat el gener de 2025. El Pla Estatal d'Habitatge 2026–2030, Housing Europe i la Comissió reutilitzen aquesta xifra.

La majoria dels percentatges es deriven del denominador, de l'any o del concepte.

• Denominador. 318.000 habitatges són l'1,7 % de les llars i l'1,2 % del total d'habitatges.
• Concepte: 2,5 %, 3,3 %, 3,4 % i 3,5 %. No són recomptes del parc públic. Cadascun coincideix amb un any de l'enquesta de condicions de vida de l'INE: el percentatge de llars que paguen un lloguer inferior al preu de mercat, sigui qui sigui l'arrendador (2,5 % cada any del 2012 al 2016; 3,3 % el 2023; 3,4 % el 2024; 3,5 % el 2025). El butlletí del 2024 del Ministeri indica que utilitza aquesta enquesta per a Espanya. La Comissió (2026) i Housing Europe (2025) presenten aquests mateixos valors com a habitatge protegit.

Les mitjanes de la UE.

• 9 %: el butlletí del 2020 del Ministeri dona per a la UE-28, inclòs el Regne Unit, «en el entorno del 9%» (9,3 %).
• 8,0 %: el seu butlletí del 2024 dona aquesta xifra per a la UE-27.
• 7 % i 8 %: les mitjanes sense ponderar de l'OCDE per als 31 països del seu gràfic i per als 19 membres de la UE que hi ha entre ells. Totes dues es reprodueixen exactament. Ponderats per habitatges, aquests membres de la UE donen un 6,8 %.

El que no quadra.

• El 9 % del Pla. El Pla 2026–2030 compara el 3,5 % d'Espanya amb «la media de la Unión Europea del 9 %» i no dona cap font per a aquest 9 %. Les xifres del 9 % el rastre de les quals vam poder seguir són la mitjana de la UE-28 del 2020 i el percentatge de persones en lloguer a preu reduït o gratuït que publica Eurostat per al 2018–2019.
• Els textos de la UE del 2025. L'informe sobre Espanya del 2025 de la Comissió escriu «According to the Bank of Spain( 4 ), Spain’s social rental housing stock represents just 1.5% the total stock, compared to the EU average of 9%», i cita a la nota 4 un document del Banc d'Espanya. La recomanació del Consell del juliol de 2025 repeteix l'afirmació, atribuïda a «the Bank of Spain» sense cap referència. El document xifra el parc «en torno al 1,5 % de las viviendas principales y el 1 % del stock total de viviendas». Situa la mitjana europea i de l'OCDE «en torno al 7 %».

Aritmètica i mètode del butlletí del 2024 del Ministeri.

• Parc autonòmic de lloguer. El total imprès (187.252) deixa fora Astúries i Ceuta; les files autonòmiques sumen 196.842. L'«aumento del 5%» respecte als 178.493 del 2019 que indica el butlletí coincideix amb el seu total imprès. La suma completa és un 10,3 % més alta, però 34.920 d'aquests habitatges són en una columna publicoprivada que la taula del 2019 no té. La columna de titularitat pública, tota sola, és un 9,3 % més baixa.
• Ceuta i Melilla apareixen tant a la taula autonòmica com a la mostra municipal. Si es compten dues vegades, hi afegeixen uns 3.800 habitatges (l'1,2 % de 318.000).
• La meitat municipal del recompte s'extrapola per població. 181 municipis tenen xifres (61.207 habitatges); 119 d'aquestes xifres s'arrosseguen de l'enquesta del 2019.

El parc propi de l'Estat. L'article 32 de la Llei d'habitatge (en vigor des del 26 de maig de 2023) obliga l'Estat a inventariar l'habitatge públic de què són titulars ell i els seus organismes. També exigeix un informe anual a la seu electrònica del Ministeri. El Tribunal Constitucional (STC 190/2025) entén que l'article es refereix a «el parque público de vivienda de titularidad estatal».

No vam trobar aquest informe ni aquest inventari per cap de les vies al nostre abast:

• la seu electrònica que esmenta la llei (mivau.sede.gob.es: mapa del web i cercador);
• CASA 47, l'entitat estatal d'habitatge;
• 1.054 números del Boletín Oficial del Estado (BOE);
• el catàleg nacional de dades obertes;
• les 234 publicacions d'habitatge catalogades del Ministeri;
• el Portal de la Transparència;
• la premsa.

Cap total nacional no inclou el parc propi de l'Estat. Només hi ha xifres parcials:

• 47.000 habitatges «disponibles o en desarrollo» (Banc d'Espanya, dades de juliol de 2023);
• 40.000 habitatges identificats per ser traspassats des de la Sareb (2025);
• 816 habitatges oferts en lloguer per CASA 47 (setembre de 2026).

El web principal del Ministeri bloqueja el nostre client, de manera que no es pot descartar un informe publicat només allà.

La conciliació. Enumerem 17 diferències entre xifres. 7 estan explicades, 6 ho estan en part, 2 són errors d'una font i 2 no estan explicades.

La novetat és limitada. L'OCDE, la Comissió i diversos diaris ja assenyalen que les definicions difereixen. Una verificació de dades del 2018 va qualificar de «Verdadero» el 2,5 % que va donar un ministre. El que aportem:

• el rastre citat i datat de cada xifra;
• una conciliació en què cada «explicada» es comprova recalculant;
• els errors i els desajustos trobats a les fonts;
• el registre de la cerca relativa a l'art. 32.