Rastrejadors d'IA suplantats

Els propietaris de llocs web compten «GPTBot», «ClaudeBot» o «ChatGPT-User» als seus registres d'accés com a prova que els sistemes d'IA els llegeixen o els citen. El User-Agent és text lliure. Vam contrastar cada petició que deia ser un de 23 rastrejadors d'IA o de cercadors en tres llocs web petits en producció (16.548 peticions; un registre de 68 dies, dos de 7–9 dies i, a més, una vista de 30 dies des de la vora de Cloudflare) amb el mètode de verificació que publica cada operador: fitxers JSON de rangs d'IP i DNS invers amb confirmació directa. El 39,3 % de les identitats declarades eren suplantades (el 44,3 % de les que es van poder comprovar), el 49,5 % es van verificar i l'11,2 % eren inverificables o indeterminades. Els agents iniciats per l'usuari, els noms que més sovint es llegeixen com a senyal de «citació per IA», van ser els pitjors: un 67,8 % de suplantació, i en Claude-User, Perplexity-User, MistralAI-User i DuckAssistBot la proporció autèntica va ser del 0–4,2 %. Google-Extended, un token que segons Google no s'envia mai com a User-Agent, va aparèixer 371 vegades. Tota la suplantació provenia de 54 adreces com a màxim, el 81 % en xarxes de núvol o d'allotjament (només l'espai de clients d'un proveïdor de núvol: el 66 %); el 97 % de les peticions suplantades provenia de fonts que també buscaven credencials (.env, config.json, service-account.json) i el 92 %, de fonts que anaven alternant les identitats de diversos operadors. Al lloc principal, a la vora de la CDN, el volum suplantat era 3,1 vegades el que va registrar l'origen; la configuració per defecte del pla gratuït en va bloquejar el 0,7 %. Publiquem ai-bot-verify, un verificador sense dependències per a qualsevol registre d'accés, que només genera agregats i es nega a escriure adreces IP.